Atención y Procesos Cognitivos


Atención y Procesos Cognitivos by #lectorix

No es posible aislar la atención de otros procesos cognitivos como la percepción, memoria, motivación, emoción , inteligencia. Atención y percepción: son para muchos autores lo mismo.

Atención y memoria: no se puede establecer una línea divisoria entre la fase de codificación de la información y el almacenamiento.

Atención y motivación: esta última dirige nuestra atención hacia la información que nos resulta más interesante. La motivación también influye en nuestro capacidad de prestar atención. Por ejemplo los niños con déficit de atención pueden tener el mismo rendimiento que sus compañeros si la tarea es nueva o motivadora (SLUSAREK, VELLING, BUNK, & EGGERS, 2001).

Atención y emoción: nuestros sentimientos ante determinados estímulos  contribuyen de manera importante a la hora de fijar nuestro foco de atención .

Atención e inteligencia: las personas con mayor capacidad intelectual también tienen mayor capacidad de atención.

Atención y dieta: los niveles de azucar en sangre influyen en el rendimiento atencional y cognitivo (Nilsson, Radeborg, & Björck, 2012).

Existen tres fases en el proceso de atención.

La primera fase o de captación de la atención se produce por cambios en la estimulación ambiental o cuando se inicia una nueva tarea. Se orientan los receptores sensoriales , vista y oído hacia la fuente de estímulo y luego se activan las estrategias adecuadas para realizar la tarea.

La segunda fase o de mantenimiento ocurre a los 5 segundos y consiste en permanecer atento al estímulo durante un determinado periodo  de tiempo. Cuando hay un décit de atención resulta difícil mantenerse atento a la tarea.

La tercera fase o cese de la atención es cuando dejamos de prestar atención al estímulo  porque es repetitivo o nos habituamos a él o cuando lo hemos automatizado debido a la práctica continuada.

La atención se caracteriza por la amplitud, intensidad , desplazamiento de la atención y control.

La amplitud  hace referencia a la cantidad de información que podemos captar a la vez y a la cantidad de tareas que se pueden realizar a la vez.La amplitud se puede aumentar con la práctica o determinadas estrategias.Hay personas que pueden realizar dos tareas a la vez.

La  intensidad es la cantidad de atención que prestamos a un estímulo, no es siempre la misma y está relacionado con el nivel de alerta, a menor alerta menor tono de atención , a mayor alerta mayor tono  hasta alcanzar un punto máximo a partir del cual aunque aumentemos el estímulo ya no aumenta la atención.

Desplazamiento de la atención consiste en cambiar la atención de un estímulo a otro, la rapidez con la que cambiamos es un signo de flexibilidad de la atención, cambios demasiado rápidos pueden impedir captar toda la información.

Control de la atención , la atención puede ser libre cuando no se dirige a ningún fin específico o controlada cuando se dirige a un fin específico.

Bibliografía

Nilsson, A., Radeborg, K., & Björck, I. (2012). Effects on cognitive performance of modulating the postprandial blood glucose profile at breakfast. European Journal of Clinical Nutrition. doi:10.1038/ejcn.2012.80

SLUSAREK, M., VELLING, S., BUNK, D., & EGGERS, C. (2001). Motivational Effects on Inhibitory Control in Children With ADHD. Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry, 40(3), 355–363. doi:10.1097/00004583-200103000-00016

Blog recomendado: Playattention 

Acerca de lectorixblog

¿Quieres estar al día de las últimas novedades de Psicología? Trastornos, diagnósticos, tratamientos... Lectorix te mantiene al día!
Esta entrada fue publicada en atención, pautas para padres, profesor, psicoeducación para padres, TDAH y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

5 respuestas a Atención y Procesos Cognitivos

  1. gemma dijo:

    Els processos psicològics actuen d’una manera integrada i conjunta per a dur a terme les diverses activitats de la vida diària. Així, tal com diu l’article, l’atenció és un procés psicològic que no actua de manera aïllada, sinó que està relacionat directament amb altres processos psicològics, participant i facilitant tota l’activitat cognoscitiva. Segons Roselló (1998) i Tudela (1992; citats a Arbierto Torres) l’atenció controla i facilita l’activació i el funcionament d’altres processos psicològics, actuant com un mecanisme vertical. Per tant, podem dir que l’atenció és un procés o mecanisme indispensable per a dur a terme qualsevol activitat.

    D’aquesta manera, la capacitat atencional es veu influenciada per la motivació i l’emoció, que determinen la intensitat d’aquesta, és a dir, ens predisposen a seleccionar un estímul i sostenir o mantenir l’atenció en aquest. L’atenció també facilita el procés perceptiu a l’hora de seleccionar i excloure els diferents estímuls, així com a percebre amb major nitidesa aquells que ens interessen. També és un factor important en els processos de memòria, especialment en els processos d’emmagatzement i recuperació de la informació. Finalment, algunes habilitats característiques de la intel•ligència són també característiques de l’atenció, com l’amplitud i el desplaçament.

    Com podem observar, l’atenció condiciona el bon funcionament d’altres funcions cognitives, així que, un dèficit atencional dificulta un bon ritme d’aprenentatge. Per exemple, en nens amb TDAH, trobem que les funcions atencionals més alterades són l’atenció selectiva i l’atenció sostinguda. L’alteració en l’atenció selectiva causa que s’atenguin tots els estímuls de l’entorn, sense poder inhibir la informació no rellevant i canviant constantment el focus d’atenció, així, com a conseqüència, aquests nens es distreuen amb molta facilitat i no són capaços de finalitzar algunes tasques. L’alteració en l’atenció sostinguda causa fatiga quan una tasca exigeix aquest tipus d’atenció durant cert temps, ja que augmenta el temps de reacció i el nombre d’errors quan la tasca és repetitiva.

    Per tant, aquests dèficits atencionals i la seva implicació en la resta de funcions cognitives, expliquen una de les principals causes del baix rendiment escolar habitual en nens amb TDAH.

    Bibliografia

    Arbierto Torres, K. La atención. Psicología de la eduación para padres y profesionales. Recuperat el 25 de febrer de 2014, des de: http://www.psicopedagogia.com/atencion

    Lupón, M., Torrents, A. i Quevedo, L. (2012). Procesos cognitivos básicos. Dins de Lupón, M., Torrents, A. i Quevedo, L. (2012) Apuntes de psicología en atención visual (1-42). Recuperat el 18 de març de 2014, des de: ocw.upc.edu/sites/default/files/materials/168043/tema_4.__procesos_cognitivos_basicos_1-5226.pdf

  2. Xavier Sagarra dijo:

    Desprès de llegir l’article del blog, em crida molt l’atenció el fet de relacionar la dieta o la alimentació amb l’atenció, així com les emocions i la intel·ligència. Sembla lògic que una bona alimentació es correspongui a un nivell d’atenció bo o elevat, trobo molt interessant que de la mateixa manera que els esportistes, quan ells estan baixos d’energia necessitin sucre per recuperar o estar al nivell, passi el mateix amb la capacitat que tenen les persones per atendre, ja que el sucre a la sang influeix amb el rendiment intencional i cognitiu. També veig molt lògic que els nostres sentiments o emocions siguin un factor clau a l’hora de prestar atenció, ja que si una cosa no ens emociona probablement no i prestarem gens d’atenció.

    Però el que realment m’ha cridat l’atenció és el fet de lligar la intel·ligència amb l’atenció és a dir que que les persones amb una capacitat intel·lectual elevada tenen una major atenció. Regirant per la web, he trobat algun blog on també és parla d’aquest tema, i aquesta correlació entre coeficient intel·lectual alt i atenció alta no és veu de la mateixa manera. En aquest bloghttp://psicologiagranollers.blogspot.com.es/2011/02/ninos-superdotados-y-el-trastorno-por.html és parla dels nens superdotats amb dèficit d’atenció, des d’aquest blog s’arriba a la conclusió que és “fàcil” que els nens superdotats puguin tenir aquest dèficit, a que és degut això. De la mateixa manera que és parla en aquest post que la motivació i la atenció estan lligades, podria ser que els nens superdotats, per exemple quan estan a l’escola, al encetar un tema nou, estiguin molt motivats, però un cop assolit aquest contingut, el seu nivell atencional baixi. Això podria ser degut a que un cop ells han après el contingut nou d’una manera molt ràpida, la resta de la classe encara no ho hagi après S’ha de tenir en compte que el currículum escolar esta pensat per la gran majoria d’alumnes, que tenen un nivell d’aprenentatge més lent, que un nen amb un quocient intel·lectual elevat. Això pot fer que el nivell atencional d’aquests nens superdotats baixi i com a conseqüència mostrin un dèficit d’atenció per avorriment a l’escola.

    Navegant per la xarxa he trobat un altre blog on es va fer un estudi des de la universitat de Cordova, on confirma que els nens superdotats, son tractats com a nens amb defícit d’atenció per part dels professors. El treball d’aquest grup de psicòlegs de la universitat de Cordova, fa una diferencia entre els nens amb un elevat coeficient intel·lectual i els nens amb dèficit d’atenció. PEr una banda els nens amb el quocient intel·lectual elevat tenen un gran memòria i que s’acostumen a portar malament quan aquest estan avorrits o desmotivats. Per altra banda els nens amb dèficit d’atenció tenen aquest comportament tot el dia. El blog on he trobat aquesta informació es aquest
    http://www.enpsicopedagogia.com/2011/10/los-docentes-confunden-ninos-de-altas.html

    Per lo tant si que hi pot haver una correlació entre com mes intel·ligent més capacitat d’atenció. Però amb el agreujant de com més intel·ligència tingui una persona, més necessitat té de motivació, per que si no hi ha un gran interès a allò que s’està fent pot acabar convertint-se en un dèficit d’atenció.

    WEBGRAFIA:

    http://www.enpsicopedagogia.com/2011/10/los-docentes-confunden-ninos-de-altas.html bloghttp://psicologiagranollers.blogspot.com.es/2011/02/ninos-superdotados-y-el-trastorno-por.html

  3. mariajose35 dijo:

    Tal y como se explica en el artículo del bloc, la atención es un proceso cognitivo que interactúa con los demás, de hecho el ser humano procesa la información en su vida cotidiana de manera conjunta sin existir la posibilidad de separar la actividad de los diferentes procesos cognitivos.
    Existen diferentes teorías sobre cómo se procesa la información, las que interpretan la atención como un proceso limitado y con necesidades de mecanismos adaptativos per a su gestión, como las primeras aportaciones en el modelo de filtro de Bradbent, en su obra Perception and Communication (1958), la teoría de selección tardía de Dreutsch i Deutsch (1993), el modelo de atenuación de Treisman ( 1964), y el modelo de Johnston i Heinz ( 1978), y otras teorías como la selección para la acción que sostienes la capacidad ilimitada de nuestra atención, pero en cambio aparece nuestra limitación para la acción, según los avances en investigación del cerebro, éste tiene una capacidad muy elevada para procesar la información, pero en cambio nuestra acción si que es muy limitada, solo podemos dirigir la cabeza hacia una dirección determinada, no podemos responder a diferentes preguntas de manera simultánea, de esta manera nuestra capacidad de respuesta sí que es limitada.
    Parece ser que la motivación, y si tenemos en cuenta los estudios realizados, podemos concretar que ésta tiene una gran relación con el núcleo accubens, una parte esencial del estriado ventral, parte del cerebro relacionada con el placer y la recompensa. Fernandez-Espejo (2000), explica como el núcleo accubens está especialmente involucrado en la integración de la motivación y la puesta en escena de la acción motora actuando como una interfase entre el área límbica y la motora.
    Este descubrimiento nos lleva a relacionar la atención y la motivación con el TDAH, a partir de la investigación llevada a cabo por la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB) y el Hospital Vall d´Hebron de Bcn (2010). Donde se afirma que el núcleo accubens está alterado en los niños con TDAH, a partir de una resonancia magnética nuclear a 42 niños entre 6 y 18 años con TDAH, y otros 42 niños sin ninguna anomalía cognitiva ni de conducta, se llegaron a los siguientes resultados donde aparece una clara reducción de esa zona en los niños con TDAH.
    Así, se confirma que las dificultades atencionales que muestran los niños con TDAH no se deben solo a una alteración cognitiva si no también a alteraciones en los procesos motivacionales, mejorando su atención si la recompensa es inmediata y no requiere un gran esfuerzo. Por este motivo los niños que tienen TDAH pueden llegar a mantener su atención con mayor facilidad, por ejemplo en un juego de la consola, ya que la recompensa es inmediata que en la solución de un problema de matemáticas.

    Referencias
    • Broadbent, D. E. (1958). Perception and communication. London: Pergamon Press.
    • FERNÁNDEZ-ESPEJO, E. (2000) ¿Cómo funciona el núcleo accumbens? Revista de Neurología. 30 (9), 845-849.
    http://www.lavanguardia.com/vida/20100222/53893835834/investigadores-de-la-uab-encuentran-anomalias-relacionadas-con-la-motivacion-en-ninos-con-trastorno.html

  4. annadou3 dijo:

    L’atenció és la capacitat d’aplicar voluntàriament l’entendiment a un objectiu, tenir-ho en compte o en consideració. Des de el punt de vista de la psicologia, la atenció no és un concepte únic, sinó el nom atribuït a una varietat de fenòmens. Tradicionalment, s’ha considerat de dues maneres diferents, tot i que relacionades. D’una banda, l’atenció com una qualitat de la percepció fa referència a la funció de l’atenció com a filtre dels estímuls ambientals, decidint
    quins són els estímuls més rellevants i donant-li prioritat mitjançant la concentració de l’activitat psíquica sobre l’objectiu, per a un processament més profund en la consciència. D’altra banda, l’atenció és entesa com el mecanisme que controla i regula els processos cognitius; des de l’aprenentatge per condicionament fins el raonament complex. En molts casos actua de manera inconscient iniciat a l’hemisferi cerebral esquerra i és mantinguda a l’hemisferi dret. El fet d’estar atent (“posar atenció” o “prestar atenció”) tampoc és un comportament únic de l’esser humà.

    Pel que fa a la biologia, Casey (2000) et al van examinar el paper del cíngol anterior en el desenvolupament de l’atenció. El còrtex del cíngol anterior intervé en el control o la direcció de la nostra atenció y accions amb la modulació dels estats cognitius i afectius. Aquesta estrucura sembla involucrar-se més en el processament atencional d’estímuls en competència i de manera menys important en tasques de detecció simple.

    Casey et al van fer diversos estudis i van concloure que el desenvolupament durant la infantesa i l’adolescència es caracteritzen per una major eficiència en la realització de tasques cognitives, com a resultat de la maduració cerebral. Per exemple, s’ha fet palès que la major eficiència en l’execució de tasques cognitives es relaciona amb canvis en l’estructura cerebral. Aquests canvis són regionals i el còrtex prefrontal sembla ser una de les últimes zones en madurar. L’estudi d’alguns del processos cognitius atribuits al funcionament del còrtex prefrontal, tals com l’atenció i la inhibició de respostes, ha mostrat un desenvolupament condictual i fisiològic d’aquests tres processos durant la infantesa i l’adolesència i pot donar-nos més informació sobre la organització funcional del cervell, el seu desenvolupament i la seva patologia.

    Bibliografia
    – Fuenmayor. G, Villasmil, Y. La percepción, la atención y la memoria como procesos cognitivos utilizados para la comprensión textual Revista de Artes y Humanidades UNICA, vol. 9, núm. 22, mayo-agosto, 2008, pp. 187-202, Universidad Católica Cecilio Acosta Venezuela.

    – Gómez-Pérez, E., Ostrosky-Solís, F., & Próspero-García, O. (2003). Desarrollo de la atención, la memoria y los procesos inhibitorios: relación temporal con la maduración de la estructura y función cerebral. Revista de neurología, 37(6), 561-567.

  5. Xavier Sagarra dijo:

    Desprès de llegir l’article d’aquest post, podem veure varies coses que ens poden cridar l’atenció.
    Podem veure com l’atenció esta molt lligada a els diferents processos cognitius, la motivació, la memòria, la intel·ligència i fins i tot la dieta. D’aquest post es pot deduir fàcilment que hi ha una forta relació entre l’atenció i els diferents processos cognitius, ja que a major motivació per fer una cosa es fàcil prestar més atenció, fins i tot aquelles persones que presenten una major capacitat intel·lectual també tindran una major capacitat d’atenció.

    Però a mi personalment, el que m’ha cridat més l’atenció d’aquest article, es la relació que hi ha entre la dieta i l’atenció. Sembla del tot lògic que una bona alimentació es correspongui amb un nivell d’atenció bo o elevat, De fet podem veure un exemple, com els diferents esportistes, quan estan baixos d’energia necessiten ingerir aliments, normalment aliments que tinguin un alt contingut en sucre, per tal de recuperar-se o mostrar un bon nivell.

    Doncs és podria dir que en l’atenció passa una cosa similar, ja que la dieta, pot ser un factor important i a tenir en compte, que ens pot ajudar a mantenir una bona atenció, especialment quan parlem de persones que pateixen TDAH.

    El TDAH, es l’acrònim de Trastorn per Dèficit d’atenció amb Hiperactivitat, actualment les causes d’aquest trastorn son desconegudes. Però segurament entre les causes que produeixen aquest trastorn, hi hauria causes biològiques i causes multifactorials, això vol dir que hi poden haver diferents causes que poden produir aquest diagnòstic. Entre aquestes causes multifactorials podríem trobar la dieta, concretament la deficiència en greixo essencials. Els greixos essencials són aquells greixos que el nostre cos no pot fabrica i per lo tant les hem de incorporar a la nostra dieta. Aquests greixos essencials són l’omega 3 (fruits secs, peix blau) i omega 6 ( llegums, cereals integrals).

    Es creu que en l’ultim segle hi ha pogut haver un augment del TDAH, per lo tant del dèficit d’atenció, i que aquest precisament es degut a els canvis en els hàbits alimentaris que s’han produït en l’ultim segle.on s’han substituït aquests greixos que ens proporcionen els aliments que contenen omega 3 i omega 6 per greixos de caràcter animal. (Quintero, J., Rodríguez-Quirós, J., Correas-Lauffer, J. y Pérez-Templado, J. (2009))

    S’han fet diversos estudis, (Jarrín Motte, S. y A. Yáñez, J., Efecto de los ácidos grasos esenciales de cadena larga como agentes para el tratamiento del Trastorno de Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH), ECIPERU, Encuentro científico Internacional.) on s’ha determinat que nens amb TDAH presenten nivells baixos en els àcids grassos essencials, concretament a l’àcid araquidònic (AA), a l’àcid eicosapentaenoico (EPA) i a l’àcid docosahexenoico (DHA). En aquets estudis s’ha arribat a la conclusió de que un dèficit en aquests àcids grassos essencials podria tenir com a conseqüència un dèficit en la atenció.

    Com a conclusió, es podria dir que la alimentació i la atenció van agafades de la mà, hi ha una serie d’aliments que poden influir en la nostra atenció i que per lo tant els hauríem d’incorporar o reduir, ja que poden ser un complement molt interessant, tot i que mai podran substituir cap tractament.

    Bibliografia:

    Quintero, J., Rodríguez-Quirós, J., Correas-Lauffer, J. y Pérez-Templado, J. (2009). Aspectos nutricionales en el trastorno por déficit de atención/hiperactividad. Revista de Neurología, 49, 307-312.

    Jarrín Motte, S. y A. Yáñez, J., Efecto de los ácidos grasos esenciales de cadena larga como agentes para el tratamiento del Trastorno de Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH), ECIPERU, Encuentro científico Internacional.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s