Dislexia.


Introducción y recomendaciones para la dislexia by #lectorix

La dislexia es una dificultad del aprendizaje de la lectura y la adquisición de su automatismo en niños inteligentes, escolarizados, sin alteraciones sensoriales que dura en el tiempo ( Debray-Ritzen 1979 ) y que también afecta a la escritura. Su origen es hereditario en la mayoria de los casos .Solo el 5% de los niños con padres normolectores presenta dislexia.Se suele detectar el problema por primera vez cuando empieza el proceso de lectoescritura. No obstante hacia los 3 años de edad son niños que tienen un retraso en la adquisición de la palabra y dificultades de pronunciación. 

La dislexia tiene su origen en el desarrollo del cerebro antes del nacimiento , entre la semana 16 y 24 del embarazo durante el periodo de migración celular,se producen daños focales en la corteza cerebral que producen aglomeraciones de neuronas fuera de sitio (ectopia), distorsión de las capas corticales (microgiria) y alteraciones en las conexiones neuronales.

La dislexia pues no se aprende ni es consecuencia de alteraciones del ambiente ni la educación, deriva de un daño neurológico durante el periodo fetal.

Existen dos tipos de dislexia ( Stanovich,1988) : fonológica que es la dificultad para leer pseudopalabras. La pseudopalabra es un conjunto de letras que se pueden leer pero sin significado.  Otro tipo es la dislexia superficial que es la dificultad para leer palabras irregulares por ejemplo palabras en inglés que no se leen como se pronuncian.

Para leer correctamente hacen falta 5 habilidades que constituyen en sí un programa de reeducación :

-tener conciencia de la estructura sonora del lenguaje hablado y de las unidades que constituyen las palabras.

-tener conocimiento de las relaciones entre letras y sonidos (correspondencia grafema-fonema).

-automatización progresiva del reconocimiento visual de las palabras escritas.

-hacer una memorización eficaz del significado de las palabras (vocabulario).

-saber extraer el significado del mensaje y saber interpretar un texto.

Alexander y col. (1991) realizaron un estudio en que los niños tenían que tomar conciencia de la posición y de los movimientos de la lengua, dientes y labios cuando producían un fonema. Después realizaron una resonancia magnética y se puso en evidencia un aumento de la actividad del girus superior temporal izquierdo y áreas parietales inferiores. Por lo tanto la reeducación tiene un impacto en el funcionamiento cerebral y las intervenciones realizadas día a día por el educador modifican de manera positiva el funcionamiento del cerebro.

Los factores que mejoran el éxito de la reeducación son : una intervención precoz sobre los 7 años de edad, la reeducación que debe ser 30 min cada dia ( mejor que 1h a la semana), la repetición de los ejercicios para automatizar el trabajo del niño, la utilización de modalidades multisensoriales (visual, táctil,auditiva). Hay que reforzar las funciones preservadas en el niño más que intentar a toda costa reducir sus déficits.

Es recomendable que el maestro evite que tengan que copiar de la pizarra y tomar notas mientras él habla, proporcionarles los apuntes copiados, no ser exigentes con la ortografía y dejarles utilizar el diccionario, hacer en lo posible los exámenes orales individuales o escritos de respuesta múltiple. Dejar un tiempo suplementario (1/3 más del resto de la clase ) para que pueda completar los trabajos o exámenes.

Como la mayoría de los niños con dislexia tienen una inteligencia dentro de los límites de la normalidad es mejor que sigan una escolarización normal.

Bibiografía:

Rumsey, J. M., Nace, K., Donohue, B., Wise, D., Maisog, J. M., & Andreason, P. (1997). A Positron Emission Tomographic Study of Impaired Word Recognition and Phonological Processing in Dyslexic Men. Archives of Neurology, 54(5), 562–573. doi:10.1001/archneur.1997.00550170042013

Stanovich, K. E. (1988). Explaining the Differences Between the Dyslexic and the Garden-Variety Poor Reader The Phonological-Core Variable-Difference Model. Journal of Learning Disabilities, 21(10), 590–604. doi:10.1177/002221948802101003

Blog Recomendado: BishopBlog / Neuronal migration in language learning impairments: a suggestion

Acerca de lectorixblog

¿Quieres estar al día de las últimas novedades de Psicología? Trastornos, diagnósticos, tratamientos... Lectorix te mantiene al día!
Esta entrada fue publicada en cerebro, comprensión lectora, dyslexia, educación, escolarización, lenguaje, profesor, psicoeducación para padres, test de pseudopalabras y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

11 respuestas a Dislexia.

  1. Patrícia Gubert dijo:

    La dislexia fonológica (DF) se distingue por la dificultad de leer pseudopalabras y por problemas en la adquisición de los sonidos de las letras. Los disléxicos suelen presentar problemas con el procesamiento de sonidos . Un número importante de estos disléxicos tiene también trastornos en el sistema visual, especialmente en la función de la vía visual magnocelular, dedicada a analizar el movimiento.
    Los trastornos fonológicos de la dislexia según Galaburda i Cestnick (2003) se acompañan de cambios en la activación cerebral. La dislexia presenta focos de malformación cerebral que afectan, a la corteza perisilviana (las ectopias y microgirias) y al geniculado medial y lateral (cambios en la composición de neuronas). Los cambios talámicos son la causa de los problemas de procesamiento de los sonidos. Los trastornos anatómicos tienen su origen en un La dislexia fonológica (DF) se distingue por la dificultad de leer pseudopalabras y por problemas en la adquisición de los sonidos de las letras. Los disléxicos suelen presentar problemas con el procesamiento de sonidos . Un número importante de estos disléxicos tiene también trastornos en el sistema visual, especialmente en la función de la vía visual magnocelular, dedicada a analizar el movimiento.
    Los trastornos fonológicos de la dislexia según Galaburda i Cestnick (2003) se acompañan de cambios en la activación cerebral. La dislexia presenta focos de malformación cerebral que afectan, a la corteza perisilviana (las ectopias y microgirias) y al geniculado medial y lateral (cambios en la composición de neuronas). Los cambios talámicos son la causa de los problemas de procesamiento de los sonidos. Los trastornos anatómicos tienen su origen en un daño neurológico durante el período fetal.

  2. Claudia dijo:

    La dislexia es un problema que se presenta en la dificultad de aprender a leer, en niños cuyo coeficiente intelectual es normal, y donde no se presentan otros tipos de problemas psicológicos o físicos que puedan explicar dicho problema.
    Dada la generalización de la enseñanza en toda la población de forma obligatoria, y el uso prioritario de la lectura y la escritura como herramientas mediadoras de la enseñanza, la cantidad de niños que presentan ciertos tipos de dificultades escolares han de ser considerados como un factor relevante por el enseñante.
    En ocasiones la dislexia, puede aparecer unida a otros problemas de aprendizaje como es la disgrafía (dificultad en el trazado correcto de las letras) y en fases posteriores puede aparecer la disortografía (dificultad para el uso correcto de las reglas de ortografía ).
    En el aula se suele detectar inicialmente por el retraso en el aprendizaje de la lecto- escritura, las peculiaridades se dan cuando consigue iniciar el aprendizaje, la lentitud, la tendencia al deletreo, la escasa comprensión lectora debido a la falta de ritmo, ausencia de puntuación, etc.
    Como bien se ha comentado, existen diferentes tipos de dislexia en función de las rutas de procesamiento o acceso al léxico que se encuentren afectadas; por lo que encontramos la dislexia fonológica, la dislexia superficial, y dislexia mixta o profunda , que presenta déficits en ambas rutas, lo que provoca que se produzcan errores semánticos (es decir, que lean unas palabras por otras que no tienen ningún parecido visual pero si semántico).

  3. sergi dijo:

    Per poder ajudar a qualsevol nen amb el seu problema de dislèxia és primordial saber de que estem parlant i sobretot, com es sent el nen amb aquest problema.
    En el post sobre Dislèxia ja queda prou clar l’origen, tipus i característiques, però de forma resumida i pràctica afegiria que el nen dislèxic confon lletres, canvia síl•labes i substitueix unes paraules per altres. Quan llegeix ho fa sense entendre el que llegeix, fa repeticions, omet lletres o paraules o bé n’afegeix.
    En el post es comenta que la dislèxia deriva d’un dany neurològic durant el període fetal però cal recalcar que els nens que la pateixen són sense afectació neurològica o sensorial detectable a simple vista, és més, presenten una intel•ligència dins dels límits de la normalitat però que tot i això no assoleix els objectius per la seva edat mental i curs acadèmic.
    Però el que dèiem abans, com ho sent el nen dislèxic?
    -Es sent trist ja que li diuen que no llegeix bé tot i que cada dia pràctica
    -Tot i que estudia molt arriba l’examen i no sap respondre moltes de les preguntes
    -Davant d’una pregunta, vol respondre alguna cosa però no n’està segur.
    Un altre punt important són els signes que hem de tenir en compte, sobretot pares i professors, sobretot per saber quan cal que un psicòleg valori el cas, ens fixarem en:
    -Retard a aprendre a parlar amb claredat
    -Dificultat per aprendre el nom o el so de les lletres
    -Inversió de paraules de manera total o parcial, per exemple casa per saca.
    -Tendència a escriure els números i les lletres invertides, les lletres en mirall, per exemple p por b o d per b.
    -Dificultats per veure que una paraula està mal escrita.
    -Coneixen una paraula però utilitzen una altre, com gat per casa.
    -Dificultat per orientar-se. Saber on és dreta-esquerra, dalt-baix, davant-darrera,…
    -Costa retenir seqüències els dies de la setmana, mesos,…
    -No entenen els problemes matemàtics.
    Hi ha un paper primordial dels pares i de l’escola en tot el problema de la dislèxia, d’entrada cal un suport emocional molt fort però sobretot que l’escola s’adapti a la necessitat del nen.
    Fonts Consultades:
    http://aulaypsicologia.blogspot.com.es/2007/11/signos-y-sintomas-de-la-dislexia.html
    -Arroyo L. Em vols conèixer?Em costa llegir, Dislèxia. Salvatella. Barcelona, 2009

    • lectorixblog dijo:

      El comentari em sembla bo i aclaridor respecte a la posició del nen/nena dislexic.
      Es podria millorar alguns aspectes en el estil de la redacció per emfatitzar els punts mes rellevants i eliminar paraules que no aporten res i distreuen.
      Caldria posar la primera referencia en un format mes estandard.

  4. Laura dijo:

    Etimològicament, dislèxia significa que el subjecte té dificultats de llenguatge, problemes de lectura, trastorn en l’adquisició de la lectura.

    Una definició seria: la dislèxia es presenta quan existeix un problema per aprendre a llegir, que es presenta en nens amb un coeficient intel·lectual normal i no s’observen altres problemes físics o psicològics que puguin explicar aquestes dificultats.

    Segons M. Thomson la dislèxia: “és una greu dificultat amb la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional. Es caracteritza perquè les adquisicions del subjecte en l’àmbit de la lectura, l’escriptura, estan molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel·ligència i de la seva edat cronològica. És un problema d’índole cognitiu, que afecta a les habilitat lingüístiques associades amb la modalitat escrita, particularment el pas de la codificació visual a la verbal de la memòria a curt termini, la percepció d’ordre i la seqüenciació”.

    Afecta per igual a nens i nenes, no obstant, hi ha estudis que han trobat una relació de 8 a 1 entre el nombre de nens i de nenes afectats. Una explicació podria tenir a veure en que les dones en general tenen un major desenvolupament en l’àrea del llenguatge si la comparem amb els homes.

    La dislèxia va unida en ocasions a altre problemes d’aprenentatge escolar, com poden ser: la disgrafia ( dificultat en el traçat correcte de les lletres, en el paral·lelisme de les línies, grandària de les lletres, etc ), i en fases posteriors pot apareixre la disortografia ( dificultat per l’ús correcte de les regles d’ortografia,).

    Pot anar unida a dificultats de pronunciació, major incidència en la pronunciació de paraules noves, llargues i/o que continguin combinacions de lletres del tipus de les que li puguin produir dificultats en la lectura.

    En l’aula, la dislèxia es pot detectar per el retard que l’alumne presenta en el seu aprenentatge de la lector- escriptura, peculiaritats que es donen quan presenta, lentitud, escassa compressió lectora deguda a la falta de ritme, absència de puntuació. Aquests problemes es faran mes evidents i s’aguditzaran mes a mesura que el nen va passant els cursos escolars, ja que tant l’estudi com el treball escolar, es basarà en les habilitats que el nen no té i es retarda progressivament. El resultat, es que la dificultat lectora, manca de comprensió, donaran uns mals resultats escolars, amb el conseqüent mal autoconcepte d’ell mateix, actituds de desgana i conductes que en ocasions poden arribar a ser pertorbadores, disruptives per el bon funcionament del clima de l’aula.

    Si no s’ha detectat a temps, es pot creure que en nen, no te ganes de treballar, que es distret, i fins i tot que ens un “gandul”, i que totes aquestes característiques influeixen en el seu mal funcionament escolar, amb la conseqüència que se’l pressionara per tal que treballi, prengui atenció, i fins i tot menyspreant-lo per la seva incapacitat per aprendre.

    S’ha de tenir en compte que la realitat es ben diferent, ja que si bé el nen presenta una dificultat per l’aprenentatge, les característiques de la dislèxia, no es que el nen pugui controlar voluntàriament aquestes mancances.

    Per tant es important una detecció precoç abans de que es generin el problemes, en la personalitat del nen . Quant es tinguin els primers indicis del problemes, caldria derivar-lo al psicopedagog escolar, per tal de descartar problemes de deficiència intel·lectual o altres, i orientar el diagnostic cap a la immaduresa o la dislèxia.

    El WISC per a nens, ens donarà informació i la possibilitat d’establir un perfil, permetent conèixer detalls del funcionament i les possibles llacunes d’aquest funcionament cognitiu. Una prova de lecto-escriptura, permetrà una anàlisi detallada per nivell d’edat i escolarització, dels problemes que apareixen en totes les àrees de lecto-escriptura: lletres, síl·labes, lectures, comprensió lectora,etc.

    Thomson, M.E, 1984: “Dislexia. Su naturaleza, evaluación y tratamiento” Alianza Psicología, 1992

    • lectorixblog dijo:

      Trobo massa llarg el comentari, d’acord amb les instruccions donades.
      Potser podries desglossar el comentari en dos, que fossin complementaris pero que cada un dones una informació concreta sobre el trastorn.

  5. gemma dijo:

    L’existència de dos tipus de dislèxia, fonològica i superficial, la podem explicar mitjançant la teoria de la doble ruta. Segons aquesta, hi ha dues rutes diferents, però complementàries, per a poder accedir al significat de les paraules: la ruta lèxica i la ruta fonològica.

    Mitjançant la ruta lèxica accedim al significat de les paraules per un reconeixement de la paraula com un tot global. Aquesta ruta es caracteritza per una gran sensibilitat a la freqüència de les paraules (quan més cops s’hagi vist uns paraula, més fàcil és reconèixer-la i no cometre errors), insensibilitat a la longitud de la paraula (la longitud de la paraula no afecta al rendiment lector), diferències significatives en la lectura de paraules i pseudoparaules (omissions i lexicalitzacions en pseudoparaules), lectura amb lexicalitzacions (canvi en la pronunciació de pseudoparaules per paraules pertanyents al seu lèxic) i absència d’errors fonològics (ja que la lectura es fa associant la forma global de la paraula a la seva pronunciació).

    Mitjançant la ruta fonològica accedim al significat de les paraules transformant els grafemes en fonemes. Aquesta ruta es caracteritza per una insensibilitat a la freqüència d’ús de les paraules, importància de la longitud de les paraules (quan més llargues més possibilitats de cometre errors), errors semblants en la lectura de paraules i pseudoparaules, conversió de paraules en pseudoparaules (per confusió grafema-fonema) i augment dels errors fonològics.

    D’acord amb aquest model explicatiu, la dislèxia es pot explicar per un dèficit en aquestes rutes. Si el dèficit es troba en la ruta lèxica, l’individu es veu obligat a fer servir la ruta fonològica, amb la qual cosa presentarà problemes de regularització, és a dir, llegirà sense problemes paraules regulars, encara que siguin desconegudes, i també pseudoparaules, però mostrarà problemes en les paraules irregulars, ja que no s’ajusten a les regles de conversió grafema-fonema. Tampoc podrà identificar el significat de les paraules homòfones, ja que la seva comprensió es basa en la pronunciació, no en la forma escrita. En aquest cas estem parlant de dislèxia superficial.

    Quan, en canvi, és la ruta fonològica la que es mostra deficient, l’individu es veu obligat a llegir mitjançant la ruta lèxica, presentant problemes a l’hora de llegir paraules desconegudes o pseudoparaules, ja que aquestes no formen part del seu lèxic. En aquest cas parlem de dislèxia fonològica.

    Per tant, tenint en compte les característiques de cada ruta de processament de la lectura, les possibles alteracions que es poden presentar en cadascuna i altres processos implicats en la lectoescriptura, com per exemple, la percepció visual i auditiva, els moviments oculars, el reconeixement auditiu, la memòria de treball, etc., serà fonamental fer una avaluació exhaustiva per a determinar les dificultats presents en cada cas concret i, així, poder escollir les estratègies d’intervenció més adequades.

    Bibliografia

    Cuetos, F. i Valle, F. (1988). Modelos de lectura y dislexias. Infancia y aprendizaje, 44, 3-19.

    Lozano, L. (1994). La reeducación de les dislexias evolutivas: sus fases. Comunicación, lenguaje y educación, 21, 97-109.

  6. annadou3 dijo:

    Resulten molt interessants els estudis sobre la dislèxia basats en tècniques de neuroimatge funcional que han aportat gran quantitat d’informació sobre l’alteració de l’activitat cerebral en els lòbuls temporal, parietal i frontal esquerres. En treballs recents però, s’ha trobat, a més, una disminució de substància gris en la unió temporoparietooccipital bilateral, ambdós lòbuls frontals, caudat, tàlem i cerebel. Aquestes troballes són molt interessants perquè permeten tenir una aproximació patogènica amb respecte a la comorbiditat de la dislèxia.

    Ja ens els anys 50 s’havia descrit el síndrome de disfunció cerebral mínima (DCM) per a referir-se a individus que presentaven, en un grau variable, trastorns d’aprenentatge, trastorns d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i problemes relacionats amb la motricitat. Aquesta descripció es basa en la observació clínica. No obstant, va rebre fortes crítiques en els anys 70 i 80 tant des de instàncies neurològiques com també psicològiques.

    Dins de la neurobiologia, es contemplava el DCM com un concepte difícil de delimitar i que possiblement incloïa diversos trastorns, sense discriminar entre ells. Les crítiques més dures es van llançar des de instàncies psicoanalítiques, atès que atribuir un origen cerebral a manifestacions conductuals i cognitives semblava inacceptable. L’origen biològic dels trastorns cognitius i conductuals del desenvolupament va quedar bastant reglat fins les dècades dels anys 80 i 90.

    El centre de gravetat dels trastorns del desenvolupament, dins dels quals s’inclouen trastorn de l’aprenentatge, s’ubica en els circuits frontoestriats i les seves connexions amb la zona límbica i el cerebel. Els circuits frontoestriats que millor han pogut estudiar-se són els circuits esqueletomotor, oculomotor, dorsolateral prefrontal, lateral orbitofrontal i singular anterior. A l’activitat d’aquests circuits resideixen les funcions vinculades a diversos aspectes del processament de la informació, la resposta a estímuls i la manera de respondre. Aquests mecanismes permeten tenir una explicació plausible sobre la forta comorbiditat entre la dislèxia i altres disfuncions cognitives relacionades amb l’aprenentatge, la conducta i l’activitat motora. Alguns exemples són, d’una banda, l’extensa variació morfològica trobada en el cervell dels dislèxics en l’estudi de Brown et al (2001), que permet intuir, des d’un punt de vista estructural, els vincles entre la dislèxia i les seves manifestacions comòrbides i, d’altra banda, la implicació dels lòbuls frontals i dels nuclis basals, que aporten coherència teòrica a la comorbiditat entre la dislèxia i el TDAH.

    Deixant de banda la biologia, a nivell conceptual la dislèxia és una alteració del desenvolupament en la capacitat lectora i en del DSM-IV ve emmarcada dins dels trastorns d’aprenentatge amb el nom de “trastorn de lectura”. A grans trets, el nen que pateixi dislèxia, al principi, tindrà dificultats per recitar l’abecedari, per fer rimes simples, per dominar les lletres i per analitzar o categoritzar els sons. Més endavant, es poden produir omissions, substitucions, distorsions o addiccions de paraules, lentitud, pèrdues del punt del text que s’estava llegint, inversions de paraules en frases o de lletres dins de paraules, incapacitat de recordar el que s’està llegint, incapacitat d’extreure conclusions i recórrer a coneixements generals per a contestar sobre la comprensió d’un text.

    Bibliografia

    – Artigas, J. (2002). Problemas asociados a la dislexia. Revista de Neurología, 34(1), S7-S13.

    – Artigas, J. (2000). Disfunción cognitiva en la dislexia. Rev Neurol Clin, 1, 115-24.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s